Encara estem en el procés de comentar "Ordet" (no és una pel·lícula fàcil de trobar, i els perquès d'això segurament podrien donar peu a un altre post). En aquest interludi en què esperem que tots nosaltres l'haguem vist, vam decidir anar al cine a veure "No country for old men" dels germans Coen. Com que la gran majoria dels que escrivim en aquest blog, doncs, l'hem vista, m'he decidit a fer-ne-hi una entrada.El primer que voldria dir és que per mi no és una gran pel·lícula mereixedora de l'oscar en aquesta categoria. Crec que té massa llacunes argumentals, massa coses que passen sense haver-hi cap raó lògica per a què passin. És més aviat un exercici d'estil, tal com va dir l'Esteban. Cada fotograma és esplèndid, tant els dels espectaculars paissatges d'Estats Units com els dels interiors de les tristes cases i motels que van apareixent al llarg de la pel·lícula. Però que una pel·lícula estigui ben feta no vol dir necessariament que sigui bona.
A més a més, el missatge subjacent de la pel·lícula crec que es podia donar sense necessitat de recòrrer a la continua violència que apareix al llarg de tot el metratge, violència que a més ratlla l'absurd. Quin és el missatge? Per mi és constatar que els temps canvien i que certes formes d'actuar no es poden entendre des de l'òptica de persones ja grans, velles, amb poca capacitat d'adaptació als canvis.
Però això no és una crítica negativa de la pel·lícula, jo m'ho vaig passar bé al cinema, crec que val la pena veure-la, especialment en sales de cinema. I realment en Bardem fa una molt bona interpretació de l'assassí mercenari, que per mi és l'autèntic protagonista principal de la pel·lícula, i no pas un de secundari (potser el van nominar en aquesta categoria per així poder-li donar el premi segur?).
