Encara estem en el procés de comentar "Ordet" (no és una pel·lícula fàcil de trobar, i els perquès d'això segurament podrien donar peu a un altre post). En aquest interludi en què esperem que tots nosaltres l'haguem vist, vam decidir anar al cine a veure "No country for old men" dels germans Coen. Com que la gran majoria dels que escrivim en aquest blog, doncs, l'hem vista, m'he decidit a fer-ne-hi una entrada.El primer que voldria dir és que per mi no és una gran pel·lícula mereixedora de l'oscar en aquesta categoria. Crec que té massa llacunes argumentals, massa coses que passen sense haver-hi cap raó lògica per a què passin. És més aviat un exercici d'estil, tal com va dir l'Esteban. Cada fotograma és esplèndid, tant els dels espectaculars paissatges d'Estats Units com els dels interiors de les tristes cases i motels que van apareixent al llarg de la pel·lícula. Però que una pel·lícula estigui ben feta no vol dir necessariament que sigui bona.
A més a més, el missatge subjacent de la pel·lícula crec que es podia donar sense necessitat de recòrrer a la continua violència que apareix al llarg de tot el metratge, violència que a més ratlla l'absurd. Quin és el missatge? Per mi és constatar que els temps canvien i que certes formes d'actuar no es poden entendre des de l'òptica de persones ja grans, velles, amb poca capacitat d'adaptació als canvis.
Però això no és una crítica negativa de la pel·lícula, jo m'ho vaig passar bé al cinema, crec que val la pena veure-la, especialment en sales de cinema. I realment en Bardem fa una molt bona interpretació de l'assassí mercenari, que per mi és l'autèntic protagonista principal de la pel·lícula, i no pas un de secundari (potser el van nominar en aquesta categoria per així poder-li donar el premi segur?).
5 comentaris:
Bona iniciativa, Pere! Crec que ho podríem fer més sovint, això de comentar les pel·lícules que anem veient al cinema, paral·lelament a les que anem proposant per torns. (Per cert que si mai torna a arribar el meu torn prometo buscar-ne una més fàcil de trobar, i potser més 'light'.)
Crec que coincideixo bastant amb les opinions del post. Jo ho vaig passar bé amb el caliu humà del cinema, i em va semblar que la pel·lícula tenia sens dubte molta qualitat tècnica, però això no la converteix en "bona". De les altres nominades a l'Oscar, només he vist Atonement i Juno. D'entre aquestes tres, em quedo amb Juno, perquè m'ha fet riure, i somriure, perquè m'han agradat les cançons, i perquè no pretenia més del que era (per predicar amb l'exemple ara hauria d'escriure'n un post, oi? - clar que també podria fer-ne un de La doble vida de Verònica; ufff, se m'acumula la feina).
Això de la divisió actor protagonista/actor secundari tampoc no ho he vist mai molt clar. En aquest cas no crec que hi hagi un protagonista clar, tot i que si n'hi ha d'haver algun crec que ha de ser en Chigurgh-iogurt, és el personatge que obre i tanca la pel·lícula. Ara no me'n ve cap exemple, però recordo haver pensant en algun cas que el teòric actor protagonista no ho era tant, de protagonista.
Acalriment: Si comentem al ritme que portem... d'aquí a tres pel·lícules agafo la jubilació! Per natura dubitativa la meva, la carpeta de drafts on guardo els comentaris a fer en aquest blog s'omple en excés. I com el temps passa més ràpid que un breu sospir de mosca drosophila melanogaster, per intentar animar la concurrència he decidit donar la vara.
Sobre la pel·lícula:
Jo encara estic paint la violència de la mateixa. Penso que potser "no es cinema per a vells".
Literalment. Encara rumio sobre si el Yogurt em va sentar bé o no. Es de difícil digestió per al meu estómac cinèfil, al que he malacostumat a passar gana. Crec recordar que tot just aquesta és la última pel·lícula que he vist sencera (i no només al cine). I encara dono voltes sobre que volien explicar realment els Coen amb la història. Deu ser que no he llegit el llibre? O que li dono massa voltes a les coses?
En fi.
Afegir un detall que vam poder constatar a la sala: El nom de la farmàcia, Zoss, era el mateix que el del productor. Tret del Imbd:
The drugstore that Chigurh enters after blowing up the car is called the Mike Zoss Pharmacy. This is a reference to Mike Zoss Drugs, a pharmacy in Minneapolis where the Coen Brothers enjoyed spending time in their youth. The Coen Brothers also named their production company Mike Zoss Productions.
P.D.1: Em quedo amb la suggeriment de Juno, si es que és de les que realment arrenca un somriure.
Mig mes després del comentari d'en Salva (ai!) m'acaba de venir al cap un altre motiu per veure Juno: la banda sonora. Gràcies a ella he descobert una cantant "anti-folk" (whatever it means) que es diu Kimya Dawson que té una veu i unes lletres que m'encanten, com ara
"I like boys with strong convictions,
and convicts with perfect diction..."
Només deu dies despres del comentari d'Anna, amb la llicència de no parlar de Country for old men, i tot i que per fortes conviccions i palique que tingui un noi, (crec que) no m'agradaría...
8.5 per la banda sonora de Juno!
(He de confessar però que de totes les cançons m'agrada moltíssim el tema inicial dels títols de crèdit, que casulment no es de la Kimya)
I a veure per quan un fil amb comentaris sobre Juno!
(suposo que millor dessitjar: a veure per quan algún comentari més sobre alguna de les dues películes que hi ha encara sobre la taula! O es que comentar no es activitat per a vells?
Bones! Ara puc dir que ja he vist totes (o gairabé)les pel·lícules relacionades amb els òscars d'aquest any i val a dir que la que més carinyo li tinc és Persèpolis i la Marjane de petita amb les històries de la seva àvia.
Sobre No country for old men no puc opinar gaire pq per desgràcia em vaig quedar dormida una bona estona (no va ser culpa de la peli en sí, si no de la vida en general)
De Juno doncs que la vaig trobar graciosa, poc pretenciosa i entretinguda. Ah! i sense tenir ni idea del que diuen també em va encantar la banda sonora, això vol dir alguna cosa, no?
De Atonement doncs el que tothom diu, bona primera part i aburrida segona, no sé pq no entres amb els personatges ni sents la guerra que ell viu ni els remordiments de la petita, no l'odi o la resignació de la germana... Podria haver sigut una molt bona película, no? Suposo que algún dia llegiré el llibre, ni que ja sàpiga el final.
També he vist Michael Clayton i no em va desagradar, potser pq mitja família meva és abogada i per simpatia ja m'agraden totes les sèries i filmacions sobre ells.. Ni que ara que hi penso potser també em vaig quedar dormida una estona :-)
La vida en rosa ella està impresionantment caracteritzada però potser,treient-li aquest detall, és una xic lenta i et perds una mica amb l'explicació del seu caràcter i de la seva manera d'actuar per la vida. Els seus últims anys estàn filmats com a trossos inconnexos i més per omplir minuts que per altra cosa o com a escusa per arribar a la última escena.
I ja està. Ara em falta el Daniel i els seus pous.. Vinga us deixo!
Publica un comentari a l'entrada